No li cal presentació, i a qui li calgui... internet n'està ple... (http://es.wikipedia.org/wiki/Jacques_Prévert) ...
A mi m'el presentaren fa anys, a Itàlia, entre Sèna i Florència,entre museus de pintura modernista i teulats i terrats plens d'antenes...en format paper i en lectura trilingua: francès, italià i castellà...i amb tota la ingenuitat, optimisme i puresa que tenia en aquells meus 19 anys...
Surrealista com la seva poesia, les estratègies de traducció que em feu un bon amic francès per tal d'arribar no només a poder entendre què hi havia escrit sinó també el que volia dir., amb una espècie d'esperanto llatí (a base de francès italia castella).. em feien sentir encara més pròxima a prévert, qui em fascinà com jugava amb el llenguatge, amb els conceptes, amb les metàfores, amb la vida... no em sentia estranya al seu costat, la seva lectura de la vida i la realitat, o la lectura de la seva escriptura de la seva lectura d'aquella, em donaren suport... descriure la realitat a través d'un prisme diferent, lliure de regles, on el caos i el dubte no només semblaven poder-hi tenir lloc sinó que hi eren intencionats, on les conexions les feies tu i no pas els punts, punts i comes i les cometes...on pujar les escales no tenia obligatoriament per què entendre's com "pujar per elles, esglaó a esglaó fins arribar a dalt", sinó que tenies toooooota la llibertat de pensar que eres tu qui les pujaves, a braços, i un cop dalt, les deixaves a terra... (Boris Vian, l'écume des jours) té maneres tan gràfiques de dir les coses... com aquell poema de LE LEZARD, tan senzill de compartir...
Le Lézard de l'amour
s'est enfui encore une fois
et m'a laissé sa queu entre les doigts,
c'est bien fait,
j'avais voulu le garder pour moi.
O el prisme de POUR FAIRE LE PORTRAIT D'UN OISEAU... com retratarieu un ocell? ell us en dona la solució, busqueu un lloc bonic, dibuixeu-hi una gàbia amb quelcom atractiu dins per a l'ocell, deixant-li la porta oberta,,, amageu-vos, pacients, fins que vingui, i amb el propi pinzell li tancareu la porta i després el més dificil, sense tocar-li ni una pluma, li esborrareu els barrots... i... el gran èxit vostre vindrà si... l'ocell, després de tot això... es posa a cantar...
Algun cop m'havia trobat en alguna situació d'oferir-me a veneir la taula amb aquells seu PARE NOSTRE QUE ESTAS AL CEL, RESTEZ-HI ET NOUS RESTERONS SUR LA TERRE...
Genialitat pura... em va seduir... i seduida per sempre... malgrat llastima que la vida ens empeny a anar massa ocupats, o nosaltres mateixos ens ocupem i compliquem de tal manera que no tenim massa temps per llegir, per parar-nos a canviar de prisme... o potser parlo per mi només, això m'agradaria...sempre els he tingut presents a l'estanteria els seus llibres, però ara feia tant que no els obria, que escoltant en Serge Gainsbourg i Francis Cabrel,m'hi han retornat...
O algú s'ha posat mai en el lloc de LA DERNIERE FEUILLE? què deu sentir l'ultima fulla d'un arbre caduc abans de caure? quan sap que ja és prou dèbil com per aguantar la ventada que vé? on son les seves companyes? com sera el viatge, el disfrutarà o tindrà por a la mort? o creura en una altra vida?sap quan arriba el seu moment, talment el cos humà quan li arriba també la mort?
Tan a prop de la natura i de la realitat s'hi allunya usant un llenguatge metaforic i una forma surrealista, diferent a la que s'ens ha ensenyat a descriure per traspassar detalladament l' informació... i que per més estrany que sembli ens fa encara més fàcil apropar-nos-hi que no pas la narrativa convencional...
També tants artistes han posat musica a les seves cançons (Serge Gaisborg LES FEUILLES MORTES, p.ex), i fins i tot li han dedicat alguna de canço (LA CHANSON DE PREVERT,Gainsborg tambe)...
Només volia recomanar-vos que el tasteu, per si no ho heu fet mai... així com d'altres autors... Boris Vian, Queneau, etc... valen la pena... i si no sou de llegir massa, busqueu els còmics d'en Cresques d'en Joma,publicades a Cavall Fort, revista infantil que tots hauriem de conèixer... o algunes sessions del programa de ràdio del cafè de la república de Joan Barril...
també ells tenen els seus prismes... m'encantaria saber que vosaltres també heu trobat el vostre...
que bé que hi hagi artistes com ells, que ens faciliten prismes per a veure les coses diferents a les que ens han estipulat... farts tots ja, conscienment i/o inconscients, d'haver d'anar per la vida sempre pel teu carril, en el sentit correcte, amb la distància prudencial, sense trepitjar les linies que no es poden trepitjar-les, i trepitjar-les per on sí que es pot, amb tants simbols que ens obliguen, ens prohibeixen, ens aconsellen... i a dir bon dia només pel dematí, i bona tarda per la tarda, quan el dia no s'acaba a les 12 h, sinó que el marca el sol i no el nostre rellotge...artifici de l'home en la seva ansia de controlar-ho i medir-ho tot...
fins aviat
i per sempre, jacques prevert.
i si no domineu massa el francès, hi ha traduccions que ronden per internet també http://poemasenfrances.blogspot.com/2001_11_01_poemasenfrances_archive.html
malgrat, depen de qui tradueix... i tota traduccio d'un text que el mateix text i les paraules són fitxes del joc... pot perdre molt, perquè prevert no només juga amb els multiples significats de les paraules sinó també amb la seva sonoritat i les multiples interpretacions d'aquestes...però a mi m'han ajudat de tant en tant, en tenir un francès d'aquells d'anar tirant.
espero que tingueu algun amicfrancès a l'abast que us pugui llegir (sonoritat) i a la vegada traduir els seus textos... a vosaltres us queda sentir o no.
La derniere allumette est pour iluminer tout cela...
Bona nit
i la fosca vingué
